dimecres, 10 de març de 2010

Reprenenc...


Reprenc una aventura que vaig començar i aturar el 2007: parlar de cinema a través d'Internet en aquest fòrum tan impressionant que és el planeta Terra, un planeta que hauríem de mirar de salvar (sobretot pel que ens hi va). Benvinguts, doncs, una altra vegada.

divendres, 29 de juny de 2007

Macartisme, 60 anys

A vostè, estimat lector i gran amant del cinema. Arran de la Gran Depressió nord-americana i del New Deal, que Roosevelt engegà per superar-la, durant gairebé quinze anys—dels trenta a la meitat dels quaranta—, Estats Units visqué una efervescència intel·lectual i progressista que impactà plenament, com era d’esperar, en la indústria. Aquell temps de progressisme, però, s’estroncà tot just acabada la Segona Guerra Mundial i fins als seixanta no tornaria a renéixer tímidament dels gairebé vint anys que Estats Units estigueren sotmesos al conservadorisme i al puritanisme més reaccionaris. I com és lògic, entre els que més patirien aquells anys negres hi trobem des d’un bon inici els que més havien destacat en els temps de progrés i llibertat. Al març del 1947—acaba de fer 60 anys—s’i-nicia una persecució ideològica sense precedents en el cine nord-americà. Aquell mes la House Committe on Un-Anamerican Activities (HUAC, Comitè d’Activitats Antiamerica­nes), presidida per J. Parnell Thomas, féu públic que investigaria “la infiltració comunista en el cine”. Començava la terrible caça de bruixes—que afectaria sobretot el coŀlectiu inteŀlectual de la indústria: els guionistes—, liderada ben aviat per un dels senadors més sinistres de la història nord-americana: Joseph McCarthy—motiu pel qual també es coneix aquella persecució com a macartisme. La caça tingué dos moments importants. D’una banda, les audiències del 1947, en què aparentment guanyà la resistència cívica dels Deu de Hollywood—els primers encausats (de fet, n’eren dinou, però per raons diverses nou no arribaren a declarar aquell any davant de la HUAC)—i el suport que gairebé incondicionalment els donà la indústria fins que des de Wall Street—que és on realment sempre hi ha hagut els centres de decisió de Hollywood—“recomanaren” que la indústria reconsiderés aquella posició. I d’una altra banda, les audiències del 1951, en què el pànic i la delació s’apoderaren de tota la indústria. A final del 1951 la huac clogué les investigacions i 324 membres de la indústria foren considerats “indesitjables”. A partir d’aleshores i fins a principi dels anys seixanta, la mateixa indústria es dedicà a confeccionar les "blacklistings", que significaren un gran daltabaix per a la creativitat i la mateixa indústria, i també un calvari personal i laboral per als "blacklisted", molts dels quals no se’n refarien mai més. Avui, 60 anys després de la caça de bruixes, és imprescindible que, des d’aquestes ratlles i com a homenatge a les víctimes d’aque­lla salvatjada que fou el macartisme, denunciem amb els cabells ben eriçats els altres macartismes que, com ara la infame Llei de partits espanyola, pesen com a lloses damunt de la llibertat i coaccionen i frenen de manera inacceptable el progrés d’hòmens i nacions. [He redactat aquest article a partir de dos excel·lents llibres que no puc estar-me de recomanar-li vivament: de Román Gubern, La caza de brujas en Hollywood—sobretot la primera part; el “Post-scriptum: una película con final infeliz” és, ai, gairebé un panegíric que l’autor es dedica a si mateix—, publicada la primera edició a l’octubre del 1970, des del 1987 s’edita a la col·lecció “Crónicas”, de l’Editorial Anagrama; l’altre és de Javier Coma, Diccionario de la caza de brujas. Las listas negras en Hollywood, publicat al desembre del 2005, a la col·lecció “Historia Inèdita”, d’Inèdita Editores (l’accent obert l’escriu la mateixa editorial); també estigui atent al llibre Las películas de la caza de brujas, també de Javier Coma, que pròximament publicarà Notorious Ediciones, de Madrid.] Novè article publicat a la columna "El cinemaparàgraf", BValls de Lletres, revista de la Comissió de Llengua i Literatura de l'Institut d'Estudis Vallencs, any II, núm. 8, juny 2007, p. 29-31.

dijous, 28 de juny de 2007

Benvingut


Si li agrada el cinema i pensa que l'ha ajudat sovint (o algunes vegades) a viure o a sobreviure, ací trobarà textos diversos sobre cinema que m'agradaria que comentés o que complementés o que... Només li demano que sigui sempre respectuós amb les opinions que no coincideixin amb la seua. Una abraçada des de la Masó.